Que ens ha passat?

Fa temps que intento entendre que va succeir aquell 1O, que ens va passar després, és a dir, que ens ha passat?

Ara, també sóc conscient que no trobaré cap resposta definitiva (un judici de valor que tanqui la pregunta), sinó que vull conjecturar a la llum de l'experiència, a la llum del que sento, algunes hipòtesis.

En la mateixa pregunta del titol hi han inscrites algunes suposicions que dono per bones i no em plantejo en aquestes notes. "Ens", suposa l'existència d'un "nosaltres" enfront d'uns "altres". Suposa una grupalitat assumida. I aquest Grup li "ha passat" quelcom pertorbador, amb la força suficient per trastocar-lo com a Grup.

En aquestes conjectures procuraré sostraurem i suprimir el meu propi desig, expectativa i opinió política.

Tampoc entraré en les explicacions de l'opinió publicada (em refereixo a les corretges de transmissió), ni en les dicotomies polítiques, dels bons i els dolents, de les estructures del poder partidari, tot entenent que són elements d'interacció en la construcció de les realitats.


Elements previs a l'1O

-Per part de l'Estat i d'altres aparells sembla que va existir un procés progresiu (que ja trobem en el 9N) de menystenir les aspiracions polítiques encapçalades pels partits que van des de la desqualificació lleugera fins a un crescendo d'agressió i despreci per part de l'Estat.

-Es va conformant un Grup nacional-català que es cohesiona a partir del menyspreu i de l'atac.

-Les manifestacions del 11S són expressió d'aquest sentiment.

-Els fets de 27 i 28 de setembre davant l conselleria d'Economia podem considerar-los com l'eclosió definitiva ("Votarem") d'aquest Grup on els trets identitaris son prevalents i dominants. Aquest Grup se sent atacat de manera directa (requisament de paparetes, etc) i es construeix ja el "trauma escollit", del que parla V. Volkan.

-És a dir, existeix un procés de regressió grupal primària (nosaltres/ells) on es desencadenen tots els mecanismes tan de cohesió com d'exclusió, propis del Grup que se sent atacat.

-Probablement es desenvolupa aquest "Jo" col.lectiu que se sent agredit en la seva pròpia dignitat. En paral.lel sembla conformar-se un "Jo" llibertari i antiautoritari a l'interior del Grup ("No habrá referendum") clarament enfrontat a una idea d'Espanya-Estat franquista i altres imaginaris més antics.

-Com ja he dit al començament em centraré en el "nosaltres", tot i que sóc conscient que cal una anàlisi de l'altra part de catalans, que probablement se senten exclosos i que desvetllen ressentiments antics, no elaborats, vinculats al fet migratori.

-També cal entendre que passa i que senten "els altres" que s'identifiquen amb les polítiques estatals que fins i tot justifiquen la repressió ("a por ellos").

-Entenc que l'1O l'hem de situar en uns contexts més amplis, és a dir, en el context de la política dominant a Europa on l'uniformització liberal, a traves dels mercats consumistes, fa que emergeixin uns cultures alternatives, velles i noves, que a la vegada desvetllen les identitats. Un context global de pors i incerteses creixents (Tizón parla de l'Organització relacional perversa).

-Cal també tenir en consideració la debilitat estructural del pacte del 78 i que no hem d'identificar mimeticament amb una suposada debilitat de l'Estat i el seus aparells.


Conjectures sobre l'1O

-El sentiment i la vivència que anavem a votar i a actuar contra el que l'Estat dictaminava i semblava disposat a perseguir (piolins).

-Ja desde primeres hores del mati, mig mullats, ens ajuntavem a l'entorn de les portes d'entrada dels col.legis. Persistència i compromís (formar les meses).

-Construcció d'uns vincles grupals amb emocions positives que ens enfortien com a Grup (solidaritat, companyonia, suport de l'altre, etc)

-Enfortiment de la dimensió Grupal ("Nosaltres") que es reforça enormament amb la repressió (piolins, talls de la xarxa, etc.).

-Una dimensió-intensitat grupal no vista en aquests anys a Europa.

El sentiment més potent és l'acte grupal en si, el sentiment d'unió, "el ser un" (amb certs continguts omnipotents). L'acte de votar, l'afirmació dels drets -desobeint-, és més intens que una nitida consciencia d'operativitat del vot (després es dona de forma diversa).

Ls emocions movilitzades en aquells moments són tan potents que vinculen els records -memòries- individuals (ex. Assemblea de Catalunya) i els col.lectius, construits i estereotipats al llarg dels segles, produint una forta vinculació entre les identitats individuals i la identitat del Grup gran.

És l'eclosió definitiva del que Volkan anomenà "Trauma escollit" i les "ideologies de reivindicació", en totes les seves formes, més o menys regressives. En aquest sentit s'idealitzarà l'1O.


Els després de l'1O

Ens trobem amb un sentiment de Grupalitat fort i arrelat  (experiències del 3O i seguents dies). La polarització és intensa.

Malgrat els indicis de frustració de certes propostes polítiques el Grup ("ens" o "nosaltres") es manté fort i cohesionat (155, repressió, etc.)

-Progressivament s'aniran posant en evidència les febleses dels lideratges polítics i l'aparició dels interessos endogamics partidaris de tots els colors politics. Tot aquest seguit d'actuacions són atacs directes al sentiment Grupal i a la seva cohesió.

-El Grup, malgrat la potència vinculatòria de l'imaginari construit amb el "trauma escollit", i precisament per això, desenvoluparà conductes regressives i d'allò més primitives ( per altra part coincidents amb les que veiem en les dinàmiques partidaries). Els traumes viscuts i evocats són en gran mesura transgeneracionals. La dissociació, les projeccions (bons i dolents), els atacs més o menys directes i els ressentiments entre companys i aliats emergeixen com a defenses davant les incapacitats per reparar i per fer els dols pertinents per allò mancat o perdut.

L'evolució de la situació actual sembla que segueixi el cami de la descomposició persecutòria tot i que el Grup es mantindrà en les posicions més regressives amb vinculacions dèbils.

En no haver-hi actituds reparatives ( no apareixen lideratges que les puguin encarnar) part del sentiment Grupal pot evolucionar i enquistar-se en la melanconia inconscient. 
Avui podem veure unes polaritats arrelades entre el legitimisme estatal i nacional espanyol i els replegaments en les fantasies i il.lusions del que va poder ser i no és.



Marcel Cirera                                                         Agost 2019