En les societats en conflicte, una part de la mateixa s'enfronta amb l'altra, per diferents motius: ideològics, religiosos, ètnics, nacionals, etc. Són gran grups humans enfrontats, aplegats a l'entorn d'unes visions i creences que progressivament és polaritzen de forma creixent. Ho veiem arreu i també a casa nostra, com he intentat reflexionar en l'article "Que ens ha passat?"
Aquests conflictes els podem observar des de diferents òptiques o posant l'accent amb alguna de les seves dimensions específiques (econòmica, institucional, etc.)
Habitualment els polítics i el discurs polític en general (mitjans, etc.) sol referirse als conflictes a través del que en podem dir
Això es el que passa també amb la mirada grupal dels confilctes socials. És quasi un miratge que el discurs polític habitual prengui en consideració les dinàmiques grupals (dels grans grups) de les societats en conflicte, ja que, asumin la màxima de Maquievel, sembla que la tasca central d'un polític sigui mantenir i pugnar pel poder.
El que si sembla que incorporin, des de fa un cert temps, són l'us de tècniques marquetinianes, com les utilitzades en els mercats de consum.
El Grup gran és un concepte que s'utiliza en psicologia social, per referir-se a grups molt nombrosos, de milers i milions de persones, que s'estructuren a partir d'una creença religiosa, d'una ideologia política, d'una ètnia, un club de futbol, d'una nació,...
Certament és dificil apreciar la dimenció grupal d'un fenomen social, no hi estem habituats. Però els vincles i efectes grupals els vivim des del naixement, els anem construint des de ben petits, incorporant estereotips, objectes vinculants, etc. del grup de pertinença (un nen palestí creix assumin uns rituals, tabus, etc. ben diferents d'un nen israelià).
Algú ha dit que fins i tot allò social és previ a la individualitat del subjecte.
Vamik Volkan un dels notables estudiosos dels Grup grans diu respecte els conflictes socials: "Quan una societat està estresda (agredida, atacada,etc.) per un altre Grup gran amb una identitat diferent, la societat sofreix una regressió. Els seus membres investeixen, cada vegada més, elements de la seva identitat personal en la identitat com a Grup gran. Es donen processos massius d'externalització i d'internalització respecte l'altre grup confrontat (ex. allò desagradable d'un es posa en el grup rival). Aixi fan (s'empassen) el que el lider diu, sense massa evaluació personal".
Aquesta mirada grupal ens pot judar a anar més enllà d'allò evident (sovint defensiu per les dues parts en conflicte) i aplicar unes metodologies que vagin disminuint les polaritzacions, tot i trobant espais de diàleg.
Marcel Cirera Agost 2019
Molt interessant, Marcel, això de l'externalització i la internalització! Hi pensaré
ResponEliminaBon acabament d'agost