Jeffrey Taxman.
Resum i traducció de l'article "La
violència armada a Amèrica: un model de Tri-Vector" publicat a
International Journal of Applied Psychoanalytic Studies (23 de juny 2016).
Les armes de foc han estat part de la cultura
dels Estats Units des del seu naixement. La violència armada, tant heroica com
horrible, també ha estat part de la cultura nord-americana durant molt de
temps. En els últims 20 anys, hem vist un augment dels intents d'afusellament
massiu, anomenat 'esdeveniment de tirador actiu'. L'autor presenta un model amb
el qual comprendre millor les forces que poden generar violència armada,
particularment els esdeveniments de tiradors actius. Aquest model, anomenat
Model Tri-Vector, integra fortes forces de desenvolupament, culturals i
socials, juntament amb la neurofisiologia del desenvolupament, per explicar el
que pot portar a certes persones a creure que els seus actes de violència
armada no només són permissibles sinó fins i tot heroics.
"La pistola" té un lloc especial,
gairebé exaltat, simbòlicament, en la nostra història cultural i tradició
nacional. També té un paper i imatge important en la nostra identitat nacional
de grup gran. Aquesta imatge és en gran mesura positiva, heroica i gairebé
màgica. L'arma de foc és, de fet, l'únic objecte específicament nomenat i
protegit en la Declaració de Drets d'EE. UU. (Constitució dels Estats Units -
2a. Esmena) i ocupa un lloc central i heroic en segles d'històries, llibres,
pel·lícules i fantasies infantils als Estats Units. Alhora, l'arma pot ser un
objecte de por i un símbol de poder.
La violència armada, tant heroica com
horrorosa, també ha estat part de la nostra cultura des de l'època dels
colonitzadors fins a l'actualitat: Estats Units va néixer de la guerra i ha
conquistat la seva terra per la força armada. Llegim relats diaris de tirotejos
des de vehicles en moviment, robatoris, i veiem una vida d'imatges televisades
de la carnisseria de la guerra.
En els últims 20 anys, però, la violència
armada ha pres una nova forma: hem vist l'evolució, i la freqüència cada vegada
major, dels intents d'afusellaments massius que semblen tenir com a objectiu
principal la intenció de fer mal a tantes persones com sigui possible. No es
dóna importància als trets individuals de les víctimes; són víctimes simplement
perquè estaven en aquest lloc en aquest moment.
El Buró Federal d'Investigacions (FBI) ha
dedicat un grup de treball a aquest fenomen, que anomena "esdeveniment del
tirador actiu" (Blair, Martaindale i Nichols, 2014). Aquest fenomen va ser
portat per primera vegada a la nostra consciència nacional amb el tiroteig de
l'escola secundària Columbine el 1999, i persisteix en la nostra consciència
amb l'augment de freqüències d'esdeveniments horribles similars i el reforç
dels mitjans.
La majoria dels tiradors actius no estan
relacionats amb les seves víctimes i els trets semblen ser l'atzar (Blair et
al., 2014) Això porta a molts comentaristes a referir-se als esdeveniments com
"sense sentit" i al tirador com "trastornat",
"psicòtic" i "erràtic". Escoltem les crides polaritzades pel
control d'armes o augment de la possessió d'armes, penes més severes per crims
amb armes de foc i breus discussions fora de focus sobre la "reforma de
salut mental". El públic i els mitjans s'enfoquen en el tirador i la
tragèdia de les víctimes. Tots pregunten, amb la brevetat d'un cicle de notícies,
"Com algú pot fer això?" i "Què podem fer per prevenir-ho?"
Igual que amb qualsevol problema complex, hem de comprendre millor el fenomen
en si mateix abans de poder començar a respondre aquestes preguntes.
Per entendre millor les causes de tals
esdeveniments i possiblement prevenir-los en el futur, necessitem tenir un
model que ajudi a explicar com un individu transforma un acte impensable:
l'aparent tiroteig en massa a l'atzar d'éssers humans que no tenen connexió
directa amb el perpetrador en un acte permissible, o fins i tot heroic. Aquest
model considera les forces modeladores del desenvolupament cultural i social
que poden afectar aquesta transformació en individus rars. Es proposa un model
Tri-Vector que consisteix en tres vectors o forces direccionals:
· Vector 1 - Desenvolupament: un vector de
desenvolupament intern derivat dels dèficits de desenvolupament, que pot
predisposar a alguns individus a les influències direccionals dels altres dos
vectors.
· Vector 2 - Cultural: forces de grups grans
i traumes culturals passats que han estat internalitzats transgeneracionalment.
· Vector 3 - Social: forces socials externes
intenses, penetrants i directives.
El model es basa i assumeix certa teoria
psicoanalítica tradicional com a rerefons. Es basa en gran mesura en la síntesi
de quatre àrees modernes del pensament psicoanalític: la mentalització; la transmissió
transgeneracional del trauma escollit i glòries escollides; la base del treball
dels darrers 20 anys sobre l'assetjament i la violència escolar; i la neurofisiologia moderna. Aquests elements són fonamentals per comprendre les
condicions necessàries que, en algunes persones extremadament rares, que en
aquest article s’anomenaran el "tirador actiu futur", transformen
"l'impensable" en alguna cosa percebut per ells com no només
pensable, sinó fins i tot heroic, o " El seu deure ". Aquest model
presenta una etiologia del desenvolupament de certes persones propenses a
actuar d'aquesta manera, així com les forces socials que, conscient i inconscientment,
fomenten, estimulen i dirigeixen aquest comportament. Aquest model permetrà una
millor comprensió del “tirador actiu” en el futur, així com també oferirà
mètodes d'intervenció per revertir la taxa creixent d'aquests incidents.
L'elaboració futura d'aquest model també pot donar llum sobre altres formes de
violència armada als Estats Units i possiblement formes d'intervenció abans que
passi la violència.