XI)
On rau el cor de la bèstia,
que animals vestia?
On rau el cor de la bèstia,
que animals vestia?
Animals socials, diuen.
Ressentiments ancestrals perviuen.
VIII)
Sang de Cuzco, de Nazca i de l'Amazonia
són les venes obertes de l'Amèrica Llatina.
Jo us desitjo, germans, un U d'octubre
entrellaçats en els dols eterns.
Vosaltres!, estúpids, caesars i conqueridors,
mai sentireu.
Diuen que és grisa com el plom
capella per pensar. El Pacific,
els cerros i la blancor dels carrers
la il.luminen.
Aromes de boira baixa que prou voldrien
els perfumistes del S.XVII ème.
Cebiche, pisco i acolorits sabors que
gaudíem a la vorera del Pacific de terra rica.
"El Pueblo". Tot va néixer en el grup
embolcall d'esperances i projectes compartits
i amb l'amiga d'afectes insondables,
eterns i presents.
Sols i vinculats venim
sols i vinculats partim
en una inefable creixença que perseguim.
Ressentiments ancestrals perviuen.
VIII)
Sang de Cuzco, de Nazca i de l'Amazonia
són les venes obertes de l'Amèrica Llatina.
Jo us desitjo, germans, un U d'octubre
entrellaçats en els dols eterns.
Vosaltres!, estúpids, caesars i conqueridors,
mai sentireu.
Diuen que és grisa com el plom
capella per pensar. El Pacific,
els cerros i la blancor dels carrers
la il.luminen.
Aromes de boira baixa que prou voldrien
els perfumistes del S.XVII ème.
Cebiche, pisco i acolorits sabors que
gaudíem a la vorera del Pacific de terra rica.
"El Pueblo". Tot va néixer en el grup
embolcall d'esperances i projectes compartits
i amb l'amiga d'afectes insondables,
eterns i presents.
Sols i vinculats venim
sols i vinculats partim
en una inefable creixença que perseguim.
(Poemari en construcció.2019. Marcel Cirera)
