Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

13 de juny 2019

Conjectures sobre la idea: "Hi ha coses que no me les explico"


 

3) Diuen: "Hi ha coses que no me les explico" (17 de juny de 2019)
 

-"Els psicoanalistes han observat durant molts anys que perquè l'insight produït per una bona interpretació esdevingui útil en un sentit pràctic, convincent i creïble, cal alguna cosa més que una comprensió intel·lectual. La consciència intel.lectual reposa en la superfície de la ment, mentre que les pròpies conviccions i creences operen per sota de la superfície modelant la forma com un sent que són les coses, en oposició a com un pensa que són. Per tal que el coneixement pugui ser sentit i també conegut, cal una imaginació flexible." (R.Caper, Construir en la foscor. MPPSM, 2017)



2) Diuen: "Hi ha coses que no me les explico" (15 de juny de 2019)


-Aquesta afirmació, "Hi ha coses que no me les explico", representa possiblement una mirada com si la realitat fos quelcom aliè a nosaltres.

-També, al meu entendre, aquesta afirmació exclou les emocions i sentiments com a eines per entendre, per a poder fer sentit d'un fenomen.


-La visió de V.Volkan ("trauma escollit", la dinàmica dels Grups Grans, etc.), entre d'altres, aporta unes hipòtesis que poden ajudar a comprendre les dinàmiques nacionals dels Grups Grans.


-Per a les tradicions marxistes, en aquest sentit, caldria revisar el cientifisme de Marx i Engels, aixi com certs aspectes del materialisme històric.




 
 1) Diuen: "Hi ha coses que no me les explico" (13 de juny de 2019)



-El debat o els diàlegs eren sobre el paper dels "comuns" o de certa esquerra en la situació actual. Amb aquesta afirmació, penso "potser podrem entendre alguna cosa"

-La discussió racional sovint ha menat al fracàs, a la no entesa o que cada u es quedi amb les seves certeses.

-Semblaria que una bona via d'exploració podria ser a traves de l'experiència viscuda (evitant les certeses, apriorismes o preconcepcions). El treball grupal realitzat en diverses sessions experiencials sembla un bon camí per a confrontar, aprendre, sentir i reviure certes experiències.

Hi ha moments que hom ha de callar (silenci) i deixar que flueixi l'imaginari en joc, estant atent a les ressonàncies amb els altres i amb el grup.

-La citada frase semblaria dir que un no te els "registres" (preconcepcions) o, millor dit, que els "registres" habituals per entendre quelcom no serveixen per a poder fer sentit de "tal cosa". És com si "tal cosa" fos d'un altre ordre, fora del llenguatge comú, poc familiar o poc reconeguda pel col.lectiu de pertinença.

-El que és central ha passat a ser perifèric.