Pensar sobre la solitud, és pensar sobre diferents experiències d'aquesta, car si partim de la nostra vivència, aquesta està en relació amb el nostre estat intern i el context en què ho pensem.
- Hi ha una solitud en què hom només veu el buit, l'absència, el rés, amb un sentiment de neguit amarat d'ansietat. Podria dir que, en termes d'espai, és com un mar infinit que engoleix tot, fins i tot, l'intent de ser pensat.
- Tolerant l'anterior estat, pot aparèixer, aquesta és la meva experiència, una solitud en què una part del self dialoga amb els objectes interns (així en una conversa m'aparegué la frase: "Fent companyia a la solitud")
- I finalment, sento una solitud "productiva", que brolla dialogant, amb un self-idea, que es desenvolupa a partir de l'anterior, on em sento connectat amb les coses, on el que podia aparèixer com aliè es fa proper, on el que era desconegut pot donar lloc a un pre-concepte. Una solitud pensada des de l'experiència.
La solitud la portem inscrita des del naixement.
Venim a un món on no sabem viure, necessitem l'altre per poder viure, necessitem ser acollits i per tant depenem de l'altre per poder viure, tant com necessitem l'aire per respirar.
En aquest sentit naixem separats, sense identitat, desadaptats a un medi, la vida, i imprescindiblement o som acollits o morim. La mare acull, normalment, les ansietats arrasadores del bebè, sobretot l'angoixa d'abandonament (el buit-la por).
Els grups ja des del principi són un refugi contra la por, contra la manca d'acolliment de l'altre. D'aquí el pànic a ser exclòs, a deixar de pertànyer al grup, a ser expulsat del grup. Aquesta por a l'abandonament te l'arrel en el terror de nadó.
La solitud viu amb nosaltres, tot i que ens construïm amb els altres a partir de les contínues interaccions i internalitzacions amb el món extern, amb els altres.
Certament necessitem a l'altre, en el benentès que creixem i ens desenvolupem sols amb els altres. Però sols.
Per això, solem dir, que morim sols, el que és una conseqüència de la vida, amb l'agreujant dels tabús i pors que giren entorn de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada