Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

17 d’ag. 2018

El prejudici com a ideologia: la creació dels grups "nosaltres" i "ells" a la societat

Farhad Dalal





Síntesi i comentaris

En aquest article Farhad Dalal, analista grupal, reflexiona sobre el prejudici i sobre la construcció grupal del "nosaltres" / "ells" com a fenomen de creació social i per tant com a espai relacional estructurat per unes determinades relacions de poder.

Considera que el que és mental és essencialment social i polític, en tant que espai en el qual es construeixen unes o altres relacions de poder. És en aquest marc on adquireix sentit la seva visió d’inconscient social.

- Dalal considera que el prejudici, com a forma de projecció, sempre ens sembla raonable i mai s'experimenta com a tal prejudici. En aquest sentit entén que l'antídot contra el prejudici, més enllà del treball cognitiu, és un major autoconeixement i una millor comprensió del món intern d'un mateix.

- Hi ha un prejudici explícit i directe (l'odi cap als altres, l'homofòbia, la violència contra la dona, l'antisemitisme, etc.) i un prejudici sistèmic o no tan evident (ex. Un titular de diari ens diu que el Regne Unit té "14,000 professors, però només 50 són negres", etc.)

- El multiculturalisme (a partir de la dècada de 1960) va pensar que el prejudici va néixer de la ignorància i per tant que l'educació era la via règia per afrontar-lo, però caldria complementar l'anterior entenent que el regne de la ignorància es torna fàcilment disponible per a la projecció i en conseqüència comprendre i acceptar que les parts denigrades d'un mateix donaran com a resultat una menor necessitat de denigrar l'altre.

- Quan un individu (o tot un grup) no pot manejar, per qualsevol raó, les dificultats que sorgeixen en la seva ment (diguem impulsos agressius), aquestes se separen de la consciència, es reprimeixen i es projecten en algun objecte o persona al món extern. L'individu arriba a experimentar que l'objecte / persona és difícil en si mateix (en aquest cas, agressiu).

- No existeix "l'estrany" en abstracte, sempre hi ha un context; els estranys són sempre particulars, encarnats i situats.

- Els prejudicis que emanen del "nosaltres" estan dirigits cap a un "ells". Podem preguntar-nos: quina és la relació entre el "nosaltres" i l’ ”ells"? i com arribem a establir una o altra diferència o similitud com el que decideix si X és "un de nosaltres" o "un d'ells"?

- Les agrupacions humanes no es troben simplement en la naturalesa, són construïdes socialment. Som interdependents i per tant totes les relacions humanes són necessàriament relacions de poder (aquí cita els treballs de Norbert Elias). El social i el psicològic són aspectes del mateix procés i és més, diu Dalal, les societats són anteriors als individus que les constitueixen i el "jo" és constituït per les varietats del "nosaltres" en què un neix.

- Dalal, citant Foulkes, afirma que hi ha una necessitat fonamental en tots els éssers humans de pertànyer, de ser part d'un "nosaltres". No podem no pertànyer. Tendim a afavorir als grups "nosaltres" com un dels mitjans pels quals els grups es distancien uns dels altres.

- Les emocions ajuden en el procés de distanciament idealitzant una agrupació i denigrant a l'altra. Les emocions de repugnància, disgust, odi, enveja i altres són instruments utilitzats per fer i mantenir el tall entre el "nosaltres" i "ells". Seguint a Winnicott, diu Dalal, en el moment en què es constitueix un "nosaltres", un tem a aquells que un ha exclòs, perquè han estat exclosos.

- Per pertànyer a una cosa, hi ha d'haver alguna cosa al que un no pertany. Per tant, l'acte d'inclusió requereix un acte simultani d'exclusió.

- Tornant al concepte de prejudici, diu Dalal, la problemàtica és la creació i el manteniment d'agrupacions humanes.

- El prejudici és una ideologia i la ideologia és inconscient; és el que es dóna per fet que s'utilitza per formular idees i experiències. Proporciona les categories que fem servir en el nostre pensament. La ideologia és la base del que anomenem sentit comú, legitimant els interessos dels grups d'interès. El llenguatge no és un mitjà passiu de representar el món; informa activament el tipus de món que un experimenta.

- El treball del prejudici no és visible, sinó inconscient, i està al servei de crear i sustentar als grups "nosaltres" i "ells".



Llegir l'article complet a:

Aquest article es va publicar a:
Psychotherapy and Politics International. Psychotherapy and Politics International 13(3), 182–193 (2015) Published online 24 September 2015 in Wiley Online Library (wileyonlinelibrary.com) doi: 10.1002/ppi.1359

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada