Creences i canvi mental

Ple mes d'Agost, la canícula estiuenca col·lapsa els ritmes vitals, els esdeveniments públics semblen ballar al són d'una repetitiva cançó d'estiu, els homes del temps anuncien sorprenents tempestes en gots de plàstic... Mentre sembla com si tot el frenesí quotidià s'alenteixi (per uns més que per a uns altres), m'assalten algunes notícies, que no per conegudes són menys turbulentes (bombardeig a la ciutat d'Alep, cop militar a Egipte,...) i així unes darrera les altres. 

Els mitjans de l'opinió publicada pugnen per esdevenir opinió pública, es teixeixen i construeixen realitats fictícies, dramàtiques o banals (Alerta! Es busquen dos submarinistes ofegats,...però resulta que els troben tranquil·lament a la seva casa), per així mantenir el clímax de l'audiència i l'hegemonia de certs estereotips dominants. 

Sota aquest panorama, i entre una novel·la i novel·la, la meva ment vaga impactada per certes notícies i esdeveniments. Conjecturava sobre com rebem, atribuïm sentit i integrem, personal i socialment, aquests impactes i les experiències emocionals conseqüents. I sobretot, quan aquestes adquireixen un cert caràcter de fixació i esdevenen creences i estereotips, que interfereixen o inhibeixen el canvi i creixement mental.

Entenc que existeixen unes coincidències subjacents, tant en la forma en què s'emeten certs missatges com en la manera de percebre'ls i atribuir-los sentit -no pensat-, perquè puguin esdevenir mentalment experiències fixades o establertes. Més endavant tornaré sobre això.

Mentrestant, em vaig topar amb una interessant entrevista realitzada a Manuel Castells, en un diari argentí, titulada “La sociabilitat real es dóna avui en Internet”, de la qual en trec algunes de les seves afirmacions.

El conegut sociòleg en referir-se als moviments socials diu: "els moviments socials no busquen prendre el poder. Mai."; "El moviment social busca canvis en les ments de les persones i en les categories culturals amb les quals la societat, normalment, es pensa a si mateixa". I afegeix, "Per a ells l'important no és el producte sinó el procés. Perquè el canvi és mental i és a llarg termini." 

En relatar la relació entre els moviments socials i Internet assenyala: "Neixen i viuen en Internet, però per trobar-se amb la societat han de sortir a l'espai públic." "Internet en lloc de disminuir la sociabilitat l'augmenta, en lloc d'alienar contribueix a desalienar, en lloc de deprimir contribueix a manejar millor la depressió i l'estrès." "Internet està absolutament vigilada. Però no està controlada, en el sentit que no es pot interrompre el missatge."

Més enllà de les conseqüències que Castells extreu sobre la sociabilitat d'Internet, algunes de les quals em semblen si més no discutibles o matisables (per ex. "manejar millor la depressió i l'estrès", etc.), m'agradaria subratllar dues idees, que em semblen clau, d'una banda, la que "el canvi és mental" i per una altra que (Internet) "no està controlada".

Cavil·lant sobre el canvi mental, i deixant-me envair pel dubte canicular i estiuenca, considero que la repetició (de creences i estereotips), el "més del mateix", és potser una de les formes més potents de no-canvi i alhora una forma de "control" social (a Internet i fora d'ell), a través de l'estandardització de les categories culturals amb les quals ens pensem.

Aquesta repetició està a la base d'aquelles coincidències subjacents, a les quals em referia, dels missatges mediàtics de tot tipus, i la seva recepció, als quals estem contínuament exposats, les conseqüències de la qual probablement consisteixin en la construcció de memòries, percepcions, desitjos, accions, discursos, marcs i categories mentals per pensar el social.

Òbviament, tot això, en el marc d'unes relacions de poder que organitzen i institucionalitzen les nostres vides en funció dels interessos i valors d'els qui el posseeixen.

Així, el devessall informatiu en la qual vivim, moltes vegades pervers, és promotor de marcs mentals per aniquilar la capacitat del subjecte de pensar per si mateix i dirigir la ment cap a uns clixés i estereotips concordes amb els poders diversos.

Aquestes coincidències subjacents són narracions subtils, la majoria de les vegades implícites, que estructuren els missatges i reforcen determinats marcs mentals per pensar ("adequadament") el món, amb els quals es fixen i cimenten les creences, algunes d'elles amb resultats terribles. 

Recordem les bastes però eficaces construccions narratives de l'Administració Bush per preparar la guerra de l'Iraq ("L'eix del mal", "les armes químiques en possessió de Sadam"). 

Però, com deia, existeixen altres narracions més subtils i elaborades que sovint es filtren en la ment social i aconsegueixen l'aquiescència de les gents i que a manera de coincidències subjacents les podem trobar diluïdes en diferents discursos.

Així, per exemple, el "bonisme", l'excés de positivitat, la cultura de l'optimisme, són estereotips i categories culturals de la "Societat del cansament" (de la qual parla en el seu llibre, Byung-Chud Han), societat del rendiment en la qual res és impossible, hiperactiva fins a la mania.

Un altre exemple de marc mental dominant en els nostres àmbits, i cada vegada més estès, és el que podem considerar com a "cultura de la por", construint pors de diferents tipus, que inciten respostes que van des del control del cos fins a l'exclusió del diferent. 

No són aliens a l'anterior certs moviments socials alternatius, que en els seus discursos i accions (expectatives idealitzants, projeccions del "mal" sobre els Altres, ortodòxies gairebé fonamentalistes, etc.), de vegades, semblen coincidir amb les creences i estereotips que diuen combatre. A la meva manera de veure, farien bé de prendre's de debò a Castells quan diu que "el canvi és mental". 

Aquestes coincidències subjacents de significats estan presents quotidianament en les nostres vides a través dels discursos socials i mediàtics, siguin polítics, econòmics, publicitaris, tecnològics, etc. 

Efectivament, el canvi en les relacions humanes és primàriament mental (entengui's el mental com alguna cosa individual i social)

No hi ha mètodes ni receptes miraculoses per al canvi mental, però probablement tingui molt a veure amb la nostra actitud, amb la nostra capacitat d'interacció-comunicació (posar en comú), i entre unes altres, amb la capacitat de tolerància i autoreflexió. 

No és fàcil, doncs desarticular aquestes coincidències subjacents, que s'expressen en forma de creences i estereotips, pot ser dolorós, encara que solament sigui perquè perdem quelcom, que encara que sigui dolent, és un dolent que és nostre.

Ja Sòcrates parlava de la necessitat del "coneix-te a tu mateix", com a correlat de la virtut i del benestar psíquic, doncs considerava que aquella no depèn de les coses externes sinó dels valors de l'ànima.


Marcel Cirera                                                                                 agost, 2013