La irresistible Novetat. Receptes de pensament únic [I]

El denominat pensament únic comporta uns determinats models mentals i de conducta. I com tot model mental, aquests també han estat configurats a través d'experiències apreses i repetides que conformen la nostra forma de percebre el present, les nostres formes de mirar, entendre, relacionar-nos, anticipar i actuar sobre els esdeveniments.

Aquestes formes de percebre el present no són pures, doncs com tota percepció té lloc amb totes les experiències i la seva història passada (la seva memòria conscient i inconscient), expectatives i pressupostos d'aquell que percep.

El pensament únic, culturalment dominant, comporta una sèrie de valors (en el sentit d'idees generadores de conducta, reconegudes com alguna cosa ideal i estimable per un determinat grup social) que impregnen la quotidianitat del percebut.

Un d'aquests valors dominants és la irresistible passió “malaltissa” per la novetat, que la trobem per onsevulla cada vegada més present en la vida social, fins al punt que qui no esta en l'ona de la novetat pot passar a ser un candidat a l'exclusió social.

Ja no són solament els objectes de consum que tots coneixem, des d'una sopa a un smartphone, sinó que tot requereix de la novetat, i sobretot en l'àmbit oceànic de la “informació” sembla com que qui presenta una presumpta novetat tingui la recepta per navegar.

Els que atresoren aquesta suposada recepta de pensament màgic per a navegants ho passegen i pregonen als quatre vents, com “allò últim”, el que “has de saber”, les “tres claus de l'èxit” per a tal cosa i com no, “les noves tendències en...”, etc., etc.

Recentment vaig llegir una ressenya sobre la presentació d'un llibre el relat del qual es construïa de la següent forma: “exploren en aquesta obra...tres tendències que estan revolucionant la investigació de mercats i el màrqueting i que estan directament relacionades amb els canvis ocorreguts en els individus, la societat i el consum. D'una banda, el pas de la pregunta a l'observació, ja que entenen que la tècnica de fer preguntes i obtenir respostes ja no és vàlida para determinats objectius d'investigació.” (i seguia amb altres dues “tendències” que m'estalvio d'assenyalar)

Aquesta cita anterior té en comú amb moltes unes altres, d'una banda, el considerar i donar per descomptat que “el que esta revolucionant”, és a dir el suposadament nou, és d'ordre superior a l'existent o “tradicional”, com si Einstein fos superior a Newton, o com si la truita de patates deconstruida fos superior a la truita de patates del celler de la cantonada. 

I d'altra banda, que el que s'aporta com a novetat, en aquest cas, “el pas de la pregunta a l'observació”, és de l'ordre de la innovació quan, en molts casos, és una simple repetició, mal entès, o banalitat sense fonament, doncs en aquest cas cabria dir que tota pregunta suposa observació i tota observació és una interpretació. 

La irresistible novetat pot presentar-se de mil formes, des de la cosa que és percebuda com a tal fins al simulacre retòric-semàntic de la mateixa, i totes tenen en comú el missatge d'un valor anhelat i suposadament “necessari”.

Però, que és el que comunica aquest missatge de la novetat per posseir tal atractiu? i sobretot, quines són les representacions mentals (pensaments, sentiments...) interioritzades pel receptor sobre aquest tema?

Estem immersos en una frenètica carrera d’enamoraments fràgils i efímers amb els objectes o de consum, que justifiquen la necessitat d'un Cupido continu amb la finalitat de reabastir les nostres identitats, que alhora es dissol ràpidament davant una altra novetat o davant la realitat trivialment imperfecta de l'objecte consumit (de l’Iphone3, a l’Iphone4 i a l’Iphone5... i segueix). 

La novetat ens retorna el reflex d'un Jo transformat, immaculat, amb la promesa d'una vida nova, però en la qual sense trigar massa s'imposa la vida real i hem d'abandonar la nostra autoidealització.

La creixent hegemonia de valors “fluids” (la novetat, els rècords, la rapidesa i celeritat, el simple, etc.), propis del pensament únic, recorda bastant el que caracteritza, en psicopatologia, l'anomenada “perversió” (en el sentit de la desviació de l'instint respecte a la seva fi o objecte), és a dir, comprem cada vegada més “compensacions”, “substituts” o “desplaçaments” dels desitjos, frustracions, etc. Però això de fet no és nou, és alguna cosa que ja coneixem, i que en el context actual es reforça en gran manera a través del plaer de la compra-en-si, àvida d'omplir tremends “buits” emocionals.

La recepta de la novetat posseeix, com a conseqüència de l'anterior, “màgics” efectes balsàmics sobre l'ansietat de la caducitat i l'ansietat d'originalitat o de diferenciació, efectes tan propis i definitoris de la “societat liquida” i del pensament únic.

Aquestes receptes de pensament únic que ens envaeixen, abans de consumir-les o empassar-les sense més, val la pena digerir-les, doncs els actes sense pensament o culpa assassinen el significat i la bona integració de l'objecte o el que sigui. 


Marcel Cirera                                                                                  Desembre 2012