Temors a la carta (I)

En la mes habitual de les quotidianitats, assegut en el meu sofà habitual i havent digerit les notícies televisives habituals (la prima de risc, les matances a Síria...), segueixo amb "El Temps" (Tv3), en el qual un no menys habitual i conegut home del temps, en referir-se a onades de calor, sol i platja, etc. s'expressa verbalment utilitzant termes com "alerta", "atenció", i conclou dient "hem de sofrir pel temps"?...Vaig pensar que la seva expressió facial es contraposava amb el no.

En La Vanguardia el 14/8/12 una notícia es titulava "Ciutadà denuncia a ciutadà" amb un subtítol que deia: "La Generalitat encoratja amb diverses iniciatives al fet que les persones delatin actituds incíviques. Oposició i associacions denuncien una deriva ‘orweliana'. L'article començava com segueix: "Si una persona posa els peus en el seient dels ferrocarrils, vostè pot denunciar-ho de forma anònima..."

Dia més dia menys, també habitual, una altra notícia en els mitjans, "Ensenyament (el Departament de la Generalitat) crea un protocol per regular el procediment que se segueix davant les sospites de frau en la matriculació escolar". En declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, el president de la FAPAC, Àlex Castillo, considerava "que el nou protocol el que fa és obrir la sospita a tots. Tots som sospitosos i tots ens veiem en l'obligació d'investigar...estem jugant a espies".

I parlant d'espies, llegeixo una altra notícia inserida en el mateix periòdic: "TrapWire, el Gran Germà global" on es diu: "...el programa TrapWire utilitza les càmeres de seguretat, controlades per agents, per desenvolupar una descripció de les persones que es trobin prop d'un potencial objectiu terrorista..." (La Vanguardia, 14/08/12).

Sembla d'allò més normal, que la lògica, també quotidiana, de les "clavegueres" del poder global assagi nous artefactes per al control, insuficient i incessant, de la Granja global.

En una recent notícia sobre l'exemplar Alemanya, publicada en El País (18/8/12), es destacava: "El Constitucional (alemany) autoritza el desplegament militar, prohibit des del nazisme, al territori nacional en cas d'amenaça terrorista".

Podríem estendre "ad infinitum" la llista d'exemples de possibles temors, amenaces i lògiques preventives a l'ús (Ex. augmentaran els càstigs legals a fumadors "incendiaris", cap major pena que no poder fumar en el Camp Nou?; es castiga la prostitució de carrer a Barcelona; a Mercadona es descobreixen uns productes en mal estat; augmenta la pressió dels mercats sobre el deute espanyol; la policia txeca avorta un atemptat d'un admirador de Anders Breivik; una nena de 11 anys amb síndrome de Down detinguda per cremar l'Alcorà a Pakistan, acusada de blasfèmia, podria fins i tot ser condemnada a la pena de mort; les conseqüències de la catàstrofe nuclear del Japó... etc., etc. etc.). 

Vivim una solitud acompanyada de pors, preocupacions, ansietats, inquietuds, terrors,...i, potser també per això, necessitem els smartphones contrafòbics habituals. Expliquen que la Nomofobia ("no-mobile-phone phobia".), la por irracional a sortir de casa sense telèfon mòbil, afecta al 53% de la població, segons dades del Centro de Estudios Especializados en Trastornos de Ansiedad de España.

Un fantasma recorre Europa... (Marx en el s.XIX, en el seu Manifest, es referia al comunisme), però avui el fantasma, i les seves encarnacions, que recorren Europa, el Món i les nostres quotidianitats més habituals en la societat liquida són les pors (de diversa índole), els nous temors i amenaces de cada dia.

La por és una resposta emocional enfront de la percepció d'una amenaça, que també pot ser adaptativa o beneficiosa per a la nostra supervivència. Hi ha molts tipus de pors, uns tan antics com a nostra espècie (la por a la foscor, a la solitud, etc.), pors culturals que s'expressen de forma transcultural o són específics de certes cultures (menjar porc per als musulmans, els pecats de la carn per als catòlics, el terrorisme, etc.) i pors, diguem individuals, o relacionals, que s'expressen en un individu, més o menys traumàtiques

Però, sens dubte, actualment existeixen moltes pors culturalment condicionades en la nostra quotidianitat, petits temors, incerteses, ansietats, etc. (com els exemples relatats més amunt) que de forma més o menys subtil s'encarnen en nosaltres, convivim amb elles i, davant les quals anem desenvolupant respostes i estratègies "adaptatives", temors no sempre, ni molt menys, conscients.

Aquestes pors, quotidianes i habituals, introjectades per tots nosaltres probablement representin una expressió de les nostres formes de vida liquida i de les formes de domini global.

Potser un d'aquests temors més àmpliament estès, almenys al món occidental, és el que s'ha denominat "medicalització social", és a dir, la preocupació més o menys inquietant per la salut, o millor dit per uns determinats estàndards de salut construïts per notòries institucions sanitàries, socials i polítiques. Sense anar molt lluny, exemples d'això són la suposada epidèmia de Grip A, "les vaques boges", etc., i ja s'ha escrit molt sobre qui són els beneficiaris indirectes de tals crisis.

Però aquests temors, relacionats amb la salut, no solament els trobem en aquests grans successos, estimulats i retransmesos en directe pels Mass media, sinó en la nostra quotidianitat més propera, doncs en fer-los nostres es converteixen en motivadors de les nostres conductes habituals com per exemple l'auge, de tot tipus, de les cures del cos-físic, les demandes de consum de productes "funcionals" ("bo pel Ca"; per a "mantenir a ratlla" el colesterol, etc.). 

El cos, i de fet el propi subjecte, es converteix cada vegada més en l'últim dipositari o receptacle del que no pot ser pensat i dels conflictes socials, de divers calat, que vivim com a espectadors (estres davant l'atur creixent, maltractaments, etc., etc.)

Cert, que en la confortable societat actual l'adversitat es tolera pitjor i produeix por i que, com diu E. G. Duro [1] , "Som molt més sensibles a la por que abans. En una societat més consumista com la nostra tolerem menys els inconvenients i la por augmenta. Reaccionem pitjor davant els inconvenients". 

Cert, que els vincles socials s'han afeblit (una altra cosa diferent és que estiguem tots connectats) i els temors es fan més intensos.

I també és cert, que una societat temorosa i espantada pot ser més mansa i obedient.

Però no és menys cert, que les coses són com són perquè nosaltres som com som i que "La major part de les vegades, la raó de la nostra felicitat o la nostra infelicitat és, més que la vida que portem, el significat que li donem" (O.Pamuk [2]).

Marcel Cirera                                                                      Agost 2012

---

[1] E. G. Duro, Biografía del miedo. Ed. Debate, 2007

[2] O. Pamuk, La maleta de mi padre. Ed. Mondadori, 2007