RESUM PER A LA PREMSA
Supervivents de càncer a Catalunya
La millora de la
prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic i el tractament del càncer
ha comportat en les últimes dècades un augment de la supervivència.
A Catalunya l’any
2012 hi havia aproximadament 107.778 persones que convivien amb un diagnòstic
de càncer (60.606 homes i 47.172 dones). Es constata que l’augment anual
de supervivents és al voltant de l’1,6% en les dones i de l’1,7% en els homes.
Per tipus de càncer el de pròstata en els homes i el de mama en les dones són
els de major prevalença.
Cada any es diagnostiquen també uns 200 càncers infantils
(en menors de 15 anys).
Quan
el metge et diu “a partir d’ara pots fer vida normal”
Els resultats de la investigació
qualitativa encarregada per la FECEC[1]
sobre les vivències de persones que han finalitzat un tractament oncològic conclouen que:
Els
supervivents necessiten encaixar l’experiència viscuda i reorganitzar la vida
En el moment del diagnòstic d’un càncer el sistema
sanitari es converteix en l’eix entorn del qual gira el dia a dia dels pacients
i de les seves famílies. Malgrat ser una etapa dura on s’han de passar moments
d’incertesa i de patiment físic i psíquic, l’objectiu és clar: la lluita contra
la malaltia. L’experiència es descriu com un moment en què es rep molt suport per
part dels professionals i de l’entorn.
La necessària desvinculació dels serveis de salut a la
finalització del tractament, provoca una sensació de desempara que és comú entre els supervivents i, en el cas dels
infants, en els pares. El retorn a la normalitat significa encaixar
l’experiència viscuda i redefinir molts aspectes de la vida.
La malaltia i el seu tractament poden deixar
seqüeles físiques: mutilacions, cronicitat,...però també seqüeles emocionals:
canvis en les relacions familiars i de parella; pèrdua de la feina; vivència d’estigma
social;...i no sempre es troba el suport necessari per poder-hi fer front.
Destaquen
les dificultats del supervivent per a la reincorporació laboral i en l’àmbit
financer
En la tornada a la vida quotidiana de
les persones que han patit un càncer, destaca especialment les dificultats en l’àmbit
laboral, com les d’adaptació al ritme de treball, situacions d’abús en la
rescissió de contractes a partir de la malaltia o la necessitat de reorientació
en el cas de treballadors autònoms. I en l’àmbit financer, on es troben
impediments per obtenir crèdits bancaris
o assegurances, degut a un criteri obsolet sobre la supervivència de persones
amb càncer. En el cas dels infants i joves preocupa la reincorporació al mon educatiu.
Les necessitats
del supervivent van més enllà del sistema sanitari
Passar del
guarir al tenir cura
El creixement del fenomen del supervivent de càncer
planteja d’una banda la necessitat d’oferir un suport que ajudi a l’adaptació
d’aquestes persones, infants i adults, a
una nova situació. Aquest suport ha d’oferir la possibilitat d’una elaboració
emocional de l’experiència viscuda i la cobertura de necessitats operatives
concretes: maneig de seqüeles, consells dietètics, assessorament laboral i
educatiu, ... La persona ha de passar
d’estar en mans dels altres a estar en mans d’ella mateixa.
Es tracta d’un treball de proximitat en el marc d’allò
que és psicosocial pel qual les entitats i associacions de lluita contra el
càncer tenen un posicionament adequat.
Promoure
canvis socials que ajudin a la
reincorporació
Cal millorar la normativa laboral o els criteris
financers per tenir en compte la realitat del supervivent de càncer, així com
evitar l’estigma social augmentant el
coneixement de la realitat de supervivent.
Continuar
aprofundint en el coneixement de la realitat del supervivents
Tenint en compte les especificitats dels diferents
processos oncològics i les diversitat de realitats, segons l’etapa vital,
situació social,...és important seguir estudiant aquest fenomen per adequar les
mesures de suport necessàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada