Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intercultural. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intercultural. Mostrar tots els missatges

27 d’ag. 2010

Relació i diàleg

En els moments del traspàs de R. Panikkar, filòsof dels diàlegs interculturals, em sembla bo recordar dues idees, per a mi rellevants en aquest moment: una la relació (interdependència) i l’altre el mateix diàleg.

El concepte de relació, i més precisament el d’interdependència, té a veure amb la vida mateixa, amb les conductes humanes i amb les percepcions que en tenim de les coses, doncs, per exemple aquestes últimes (les percepcions) tenen a veure amb el marc en el que es donen i estan vinculades amb l’observador, i la seva memòria, i l’objecte observat. És per tant, un procés dinàmic, canviant i relacional que a la vegada adquireix identitat i límits.

Sovint avui, en determinats àmbits relacionats amb les neurociències, i concretament amb el neuromarketing, es parla del funcionament del cervell com si fos una maquina per si mateixa, un ordinador o un videojoc, quan ment- cervell- cos són un tot comunicat, i per tant relacionat, interdependent i interaccional.

A cada esdeveniment que es produeix en la ment li correspon un en el cos (entenen aquest com a unitat cervell- cos). La ment i els processos psíquics són emergents, és a dir emergeixen de la interacció entre el cervell (-cos) i els estímuls, externs i interns, que incideixen sobre aquest òrgan, però que no estan en el cervell.

D’altre part, el diàleg, és una posició i una pràctica que em sembla cabdal avui en dia, com ha expressat fantàsticament Panikkar.

El diàleg comporta el reconeixement de l’Altre i com indica la seva arrel grega “per mitjà de la paraula” ("dia-logos"), i per tant utilitzar la capacitat de comunicar-nos en grup, és a dir de "posar en comú" les creences, opinions i experiències al voltant d’un tema, que a mesura que avança el procés de comunicació pot enriquir-se i enriquir-nos mútuament i, possiblement, arribar a crear un significat compartit.

En aquest sentit un diàleg de debò permet l’expressió de la riquesa de la diversitat, de la pluralitat i de la interculturalitat. Aspectes, aquests, tant mancats en moltes situacions (les relacions Israel- Palestina; Catalunya- Espanya; els fenòmens migratoris, etc.)